Al sector de les façanes lleugeres això adquireix una gran rellevància, ja que tradicionalment s'han grafiat els elements que la componen amb gran luxe de detalls, arribant a representar fins als fils dels cargols amb total exactitud. Això ja ha estat sempre un handicap per exactament la mateixa raó. Des del primer moment, s'inverteix molt de temps a desenvolupar plànols amb moltíssima informació i detall, amb un alt risc de ser modificat després de les revisions de la DF. Un cultiu perfecte per al treball i retards als lliuraments. Això sempre ha estat un flagell per a les oficines tècniques que han vist com s'invertia gran quantitat d'hores perdudes en delineació, i malgrat els seus esforços, sempre van amb retard en la planificació. Això vol dir que el lliurable no és funcional ni compatible amb els terminis i marges amb què es treballa avui dia al sector. 

En sospesar els pros i contres, tenim a banda de la balança la tradició (sempre s'ha treballat així i el nostre client espera rebre el lliurable de la mateixa manera), la fidelitat (el que es modela es correspon al 100% amb la realitat) i la precisió (modelem amb coneixement exacte de la forma i dimensió de cada peça). Per altra banda tenim l'eficiència (una correcta proporció entre esforç i benefici o funcionalitat), la flexibilitat (es triga menys i es cometen menys errors cada vegada que es fa una modificació) i la rapidesa (es redueix el temps invertit a obtenir els primers resultats ja que és més fàcil modelar).